No pot ser casualitat. Milers de persones arreu del món han vist en una nissaga cinematogràfica un mirall dels seus somnis, de la fantasia, de la diversió sense límits. Totes aquestes persones admiren els personatges i situacions que un bon dia va crear un home. Aquesta és la història de George Lucas i de "La Guerra de les Galàxies" Un altre temps, un altra època, un altre país.

L'any 1944, a la petita vila de Modesto, a l'estat de Califòrnia, neixia George Walton Lucas Jr. El mateix nom del poblet ja us deu suggerir que no era precisament un exemple de diversió i d'adrenalina desbocada, i sempre s'ha dit que d'aquelles terres només en poden sortir genis o autèntics "rednecks", nois de poble una mica curts.

I què era ben bé George Lucas? Doncs ni una cosa ni l'altra. Lucas, a diferència de Spielberg, il·lustre company generacional, era el que ara en diríem un "quillo", és a dir, un autèntic perill públic, sempre al límit d'anar a passar una temporada al reformatori més proper. Però si Lucas destacava per alguna raó era per la passió per la velocitat, era un autèntic malalt de l'asfalt i de les emocions fortes.

Precisament, en una de les habituals curses accelerades per les tortuoses carreteretes de Modesto, la vida de George Lucas va fer un tomb radical. Lucas conduïa massa ràpid i va perdre el control del cotxe, fins aleshores impecable . L'accident va ser espectacular i avui dia encara es conserva el retall de la ferralla del cotxe de Lucas a l'hemeroteca del diari local.

Lucas se'n va sortir, però va veure clar que si continuava amb aquell estil de vida tan salvatge no acabaria bé. Molts anys més tard, lluny dels Estats Units, un jove Luc Besson tenia un accident fent submarinisme, i també va fer que es plantegés el futur. La història sempre es repeteix... El canvi va ser radical, i Lucas va millorar el seu expedient acadèmic. El seu nou objectiu era estudiar cinema a la Universitat de Califòrnia, l'UCLA. Volia ser director, ni més ni menys.