![]()
Bertran de Born
Bertran de Born és un dels més importants trobadors occitans de
l'època. Donada la seva amistat amb Guillem de Berguedà cal fer una petita ressenya de la seva vida![]()
Nascut cap a 1140 al castell d'Hautefort,
al Perigord, on era vassall d'Enric I d'Anglaterra. De tenir una
vida molt agitada i turbulenta (va convertir-se en senyor absolut
del seu senyoriu expulsant als seus germans copropietaris), plena
de campanyes i gestes militars. Va participar activament en les
intrigues dinàstiques entre Enric II i la seva dona Leonor
d'Aquitania i els seus fills, Enric el jove i Ricard Cor de
Lleó. Amb l'enderrocament del seu patrimoni, cap el 1195,
Bertran de Born va ingressar a l'abadia de Dalon, del Císter, on
també va acabar els seus dies Bernart de Ventadorn, on va morir el 1215![]()
Es conserven més de quaranta composicions
seves, datades a partir de 1181, plenes totes de poderosa i
violenta força, dedicades a comentar fets polítics i on ataca i
defensa a grans personalitats com els reis dAnglaterra (els
Plantagenet), el rei de França i els caps dels regnes espanyols
(Aragó i Castellà). Les desavinences entre Enric II
dAnglaterra i els seus fills Enric el Jove Rei
i Ricard Cor de Lleó formen molt sovint part dels sirventesos de
Bertran de Born![]()
El trobador Bertran de Born escriu sota
lefecte de la passió i mogut per fets concrets que
lafecten personalment i on transparenta una clara
parcialitat i bandositat. Pot insultar greument a un personatge i
als pocs mesos lenalteixi i vegi en ell totes les virtuts.
Per entendre la postura de Born cal pensar que un baró de la
baixa noblesa, que pot veure desbastades les seves propietats,
sols li queda lesperança de la guerra, el pillatge i el
botí![]()
| Tot
jorn contendi e.m baralh mescrim e.m defen e.m tartalh e.m fon hom ma terra e la mart e.m fai de mos arbres esissart e mescla.l gra ab la palha, e non ai ardit ni coart enemic quer no massalha. |
Constantemente lucho, me peleo, combato, me defiendo y me revuelvo: se me desvasta e incendia la tierra, mis árboles son talados, se mezcla mi grano con la paja, y no existe enemigo mío, valeroso o cobarde, que ahora no me ataque. |
En les seves poesies, com diu Martí de Riquer, hi ha "empeño en que haya guerra entre los grandes y de una especial mentalidad que considera la paz una manifestación de molicie y de cobardía". Oferim la versió catalana d'Alfons Serra-Baldó:
| Trompas,
tabors, senheras e penos et entresenhs e chavals blancs e niers veirem en brieu, que.l segles sera bos, que om tolra laver als usuriers, e per chamis on anara saumiers jorn afiatz ni borges des doptanza ni merchandiers qui venha de ves Franza; anz sera rics qui tolra volontiers. |
Aviat veurem trompes i tambors, senyeres, penons i insígnies, i cavalls blancs i negres. Els temps seran bons: hom prendrà als usurers tot el que tenen, i de dia no transitarà pels camins cap bèstia de càrrega amb seguretat, ni cap burgès sense temença, ni cap mercader que vingui de França; es farà ric el que estigui disposat a robar. |
Versio en prosa castellana de Martí de Riquer
La fama de Bertran de Born va passar la seva
condició de guerrer i trobador. Dante Alighieri en la seva obra De
vulgari eloquentia el cita com "cantor de les
armes", tot citant el seu sirventès No puosc
mudar un chantar non esparja (No puc abstenir-me de
propagar un cant), poesia datada e maig-juny de 1188, durant la
guerra entre Ricard Cor de Lleó i Felip August de Fraça, alhora
que el fa protagonista en la Divina Comèdia
(Cant XXVIII, versos 112-142). En aquesta obra de referència en
el pas etre l'Edat Mitja i el Renaixement, Dante fa aparèixer
Bertran de Bornen l'infern, amb el cap separat del tronc i portat
per si mateix. Crec que s'escau transcriure els versos deicats a
la seva figura. La versió en castellà es, del Duque de Cheste,
Juan de Pezuela (1879), i en part -troç sense cursiva-, d'Angel
Crespo:
| Ma io
rimasi a riguardar lo stuolo, e vidi cosa chio avrei paura, sanza più prova, di contarla solo; se non che coscïenza massicura, la buona compagnia che luom francheggia sotto lasbergo del sentirsi pura. Io visi certo, e ancor par ch'io'l veggia, un busto sanza capo andar sì come andavan li altir della trista greggia e'l capo tronco tenea per la chiome, pésol com amno a guida di lanterna: e quel mirava noi, e dicea: "Oh me!" Di sé facea a sé stesso lucerna, d eran due in uno e uno in due; com'esser può, quei sa che sì governa. Quando diritto al piè del ponte fue, levòl braccio alto con tutta la testa, per appressarne le parole sue, che fuoro: "Or vedi la pena molesta, tu che, spirando, vai veggendo i morti: vedi salcuna è grande come questa. E perché tu di me novella porti, sappi chi son Bertam dal Bornio, quelli che diedi al re giovane i maconforti. Io feci il padre el figlio in sé ribelli; Achitofèl non fépiù dAbsalone e di davir coi malvagi punzelli. Percho partcosi giunte persone, partito porto el mio cerebro, lasso! dela suo principio chè in questo troncone. Cossì soasserva in me la contrapesso". |
Yo,
fijo allí, sin que los ojos mueva, vi una cosa que diérame pavura de referirla sólo, sin más prueba; mas la conciencia asísteme, segunda compañera que al hombre hace valiente, bajo el escudo de sentirla pura. Yo he visto, es cierto, y creo ver ahora un busto sin cabeza que marchaba entre los otros en la grey que llora; la testa por los pelos sujetaba, transportándola a modo de linterna: y "¡Ay de mí!", repetía, y me miraba. A sí mismo se hacía de lucerna, y, uno en dos, dos en uno a un tiempo era; cómo es posible, sabe el que gobierna. Cuando ya estaba al pie de la escollera, el brazo levantó y con el la testa acercando su voz de esta manera, y dijo: "¡Ve que pena molesta de las penas vas siendo de los muertos, mira si alguna ves de más fiereza! Sabe, porque allá des relatos ciertos, que soy Bornio Beltrán, quien los infieles consejos al rey Juan dio descubiertos. Hijo y padre entre sí tonré crueles, cual dividió, con arte fementida, a David y Absalón Aquitofeles. Por apartar personas tan unidas, ora, ¡aymé!, mi cerebro se divide de este tronco, principio de su vida; y así la pena del talión me mide". |
Les relacions entre
Bertran de Born, Guillem de Berguedà i Alfons II d'Aragó
Com diu Martí de Riquer: "En
sus poesías contra Alfonso II de Aragón acostumbra extraer
consecuencias denigratorias para este rey de anécdotas más o
menos verdaderas, algunas de las cuales le llegan a través de
murmuraciones y calumnias de su amigo Guillem de Berguedà"![]()
Les raons per l'enemistat entre Bertran de Born i el
monarca aragonés Alfonso II, provenen, segons explica Martí de
Riquer, es explicitat en una razo i un
sirventes atribuit al trobador guerrer, on aquest "ataca
con gran violencia a Alfonso II de Aragón, sin reparar en
recoger murmuraciones y desfigurar intencionadamente los sucesos.
El odio del trovador halla su justificación en el hecho de que
en el verano de 1183 Alfonso II, al frente de un ejército,
acudió en refuerzo de Enrique II de Inglaterra, que reprimía la
sublevación de barones aquitanos. El 30 de junio Alfonso y
Ricardo Corazón de León, duque de Aquitania, sitiaron el
castillo de Autafort, que se rindió seis días después, y
Ricardo lo entregó a Constantin de Born, hermano del trovador, a
quien éste había expulsado so pretexto de traición. Este
episodio, del que no hay constancia en documentación catalana,
lo narra el Chronicon de Geoffroy de Vigeois: "Ipso
dic venit dux Ricardus rex Arragonensis Adelphonsus, qui olim
suppetias Regi seniori venit, apud Autefort, obseditque fortiter
castrum... et ut multa breviter clausam, castrum valde
inexpugnabile septimo dic, hoc est in octava Sanctorum Petri et
Pauli apostolorum [6 de juliol], Dux iure praelii cepit, et eum
Constantino de Born, Oliverii de Turribus genero, quem frater
eius Bertrannus de Born per proditionem expulerat, reddidit"![]()
La razó, que precedeix el sirventes Pois lo gens terminis floris (Doncs la gentil estació florida), explica els fets d'aquesta manera (oferim la traducció castellana de Martí de Riquer):
| Lo
reis Enrics d'Engleterra si tenia assis En Bertran de
Botn dedins Autafort e.l combatia ab sos edeficis, que
molt li volia grand mal, car el crezia que tota la guerra
que.l Reis Joves, sos fillz, l'avia faicha, qu'En
Bertrans la.il agues faita far; e per so era vengutz
denant Autafort per lui desititar. E.l reis d'Arragon
venc en l'ost del rei Enric denant Autafort. E cant
Berttans o saub, si fo molt alegres que.l reis d'Arragon
era en l'ost, per so qu'el era sos amics especials. E.l
reis d'Arragon si mandet sos messatges ditiz lo castel,
qu'En Bertrans li mandes pan e vin e carn; et el si l'en
mandet assatz. E per lo messatge per cui el mandet los
presenz, el li mandet pregan qu'el fezes si qu'el fezes
mudar los edeficis e far traire en autra part, que.l murs
on il ferion era tot rotz. Et el, per gran aver del rei
Enric, el li dis tot so qu'En Bertrans l'avia mandat a
dir. E.l reis Enrics si fetz metre deis edificis plus en
aquella part on saup que.l murs era rotz, e fon lo murs
ades per terra e.l castels pres. En Bertrans ab tota sa gen fon menatz al pabaillon del rei Enric, e.l reis lo receup molt mal. E.l reis Enrics sí.l dis: «Bertrans, Bertrans, vos avetz dig que anc la meitatz del vostre sen no.us ac mestier nulls temps, mas sapchatz qu'ara vos a el ben mestier totz.» «Seingner», dis En Bertrans, «el es ben vers qu'eu o dissi, e dissi ben vertat.» E.l reis dis: «Eu cre ben qu'el vos sia aras faillitz.» «Senigner», dis En Bertrans, «ben m'es faillitz.» «E com?», dis lo reis. «Seingner», dis en Bertrans, «lo jorn que.l valens Joves Reis, vostre fillz, monri, eu perdei lo sen e.l saber e la conoissensa.» E.l reis, quant auzi so qu'En Bertrans li dis en ploran, del fil, venc li granz dolors al cor, de pietat, et als oills, si que no.is poc tener qu'el non pasmes de dolor. E quant el revenc de pasmazon, el crida e dis en ploran: «En Bertrans, En Bertrans, vos avetz ben drech, et es ben razos, si vos avetz perdut lo sen per mon fil', qu'el vos volia meils que ad home del mon. Et eu, per amor de lui, vos quit la persona e l'aver e.l vostre castel e vos ren la mia amor e la mia gracia, e vos don cinc cenz marcs d'argen per los dans que vos avetz receubutz.» En Bertrans si.l cazec als pes, referrent li gracias e merces. E.l teis ab tota la soa ost s'en anet. En Bertrans, can saup que.l reis d'Arragon l'avia faita si laida fellonia, fon molt iratz ab lo rei N'Anfos. E si sabia com era vengutz al rei Enric esser soudadiers logaditz e sabia com lo reis d'Arragon era vengutz de paubra generacion de Carlades, d'un castel que a nom Carlat, que es en la seingrioria del comte de Rodes. E.N Peire de Carlat, qu'era seinguer del castel, per valor e per proessa, si pres per moiller la comtessa dAmiliau, qu'era caseguda en eretat, e si n'ac un fil, que fon valens e pros, e conquis lo comtat de Proenssa. Et us sos fils si conquis lo comtat de Barsalona et ac nom Raimons Berrengiers, lo quals conquis lo regisme d'Arragon e fo lo premíers reis que anc fos en Arragon. E anet penre corona a Roma; e, cant s'en tornava e fon al borc Saint Dalmas, el mori. E remanseron ne trei fill: Anfos, lo quals fo reis d'Arragon, aquest que fetz lo mal d'En Bertran de Born, e l'autre, don Sancho, et l'autre, Berrengiers de Besaudunes. E saup com el avia traïda la filla de l'emperador Manuel, que l'emperaire l'avia mandada per moiller ab grant tresor et ab grant aver et ab molt honrada compaingnia, e los raubet de tot l'aver que la domna e.ffl grec avian; e com los enviet per mar, marritz e consiros e desconsellatz, e com sos fraire Sanchos l'avia touta Proenssa, e com s'esperjuret, per l'aver que.l reis Enrics li det, contra.l comte de Tolosa. E de totas aquestas razons fetz En Bertrans de Born lo sirventes que ditz: Pois lo gens terminis floris |
El rey
Enrique de Inglaterra
tenía sitiado a Bertran de Born dentro
de Autafort, y lo
combatía con sus máquinas de guerra,
ya que le quería mal porque suponía que toda la guerra
que el Rey
Joven, su hijo, le había hecho
había sido fomentado
por Bertran, y
por esta razón se habla situado frente a Autafort: para
desposeerle. Y el rey de Aragón fue a la hueste del rey
Enrique frente a Autafort. Cuando Bertran lo supo se
alegró mucho de que el rey de Aragón estuviera en la
hueste porque era su íntimo amigo. El rey de Aragón le
envió mensajeros al castillo, para que Bertran le
mandase pan, vino y carne, y él se lo envió en
abundancia. Y por medio del mensajero que le llevó los
presentes le rogó que consiguiera que hiciese trasladar
las máquinas de guerra y disparar a otra parte, pues la
muralla que combatían ya estaba completamente rota. Y
él, en atención al dinero del rey Enrique, le dijo todo
lo que Bertran le había enviado a decir. Y el rey
Enrique hizo poner más máquinas de guerra en aquella
parte donde sabía que la muralla estaba rota, y pronto
se derrumbó y tomó el castillo. Y Bertran y toda su gente fueron llevados al pabellón del rey Enrique, y éste lo recibió muy mal y le dijo: «Bertran, Bertran, vos dijisteis que nunca os hizo falta ni la mitad de vuestro juicio; pues sabed que ahora lo necesitáis todo». «Señor», dijo Bertran» «es bien cierto que lo dije, y dije verdad». El rey le replicó: <<Bien creo que ahora os ha faltado». «Señor», dijo Bertran, <<bien me ha faltado». «¿Y cómo?», dijo el rey. «Señor», dijo Bertran, «el día que el valiente Joven Rey, vuestro hijo, murió, perdí el juicio, el saber y el conocimiento». Y al rey, cuando oyó lo que Bertran le decía llorando de su hijo, le vino gran dolor al corazón de piedad, y a los ojos, y no pudo evitar desmayarse de dolor. Cuando volvió en sí del desmayo lo llamó y le dijo llorando: «Bertran, Bertran, tenéis razón y es justo que hayáis perdido el juicio por mi hijo, pues él os quería más que a ningún hombre del mundo. Y yo, por amor de él, pongo en libertad vuestra persona, vuestra hacienda y vuestro castillo, os devuelvo mi amor y mi gracia y os doy quinientos marcos de plata por los daños que habéis recibido». Y Bertran se le echó a los pies, dándole gracias. Y el rey y toda su hueste se fueron. Cuando Bertran supo que el rey de Aragón le había hecho tan fea felonía, se indignó mucho con él. Sabía que él había venido con el rey Enrique como soldadero alquilado, y como el rey de Aragón procedía de un pobre linaje de Carladés, de un castillo que se llama Carlat, que está en el señorío del conde de Rodés. Y Peire de Carlat, que era señor del castillo, por valor y por gallardía se casó con la condesa de Milhau, que había heredado, y tuvo un hijo, que fue valiente y gallardo y conquistó el condado de Provenza. Uno de sus hijos conquistó el condado de Barcelona y se llamó Ramón Berenguer, el cual conquistó el reino de Aragón, y fue el primer rey que hubo en Aragón. Fue a coronarse a Roma, y cuando volvía murió en el burgo de San Dalmazzo. Le quedaron tres hijos: Alfonso, que fue rey de Aragón, el que hizo el daño a Bertran de Born; don Sancho, y Berenguer de Besalú. Y supo [Bertran] como [Alfonso] había traicionado a la hija del emperador Manuel, el cual se la había enviado por esposa con gran tesoro, mucho dinero y muy honrado acompañamiento, y les robó todo el dinero que la dama y los griegos tenían; y [sabía] como los devolvió por mar tristes, preocupados y desconcertados; y como su hermano Sancho le había quitado Provenza, y como perjuró por el dinero que el rey Enrique le dio, [obrando] contra el conde de Tolosa. Todas estas razones compuso Bertran de Born el sirventés que dice: Pues la gentil estación florida |
Com diu Martí de Riquer,
"la extensa razó que precede a este
sirventés, aun a pesar de sus errores históricos constituye un
relato emocionante y guía en la comprensión de esta poesía,
seguramente fue compuesta en la primavera de 1184"![]()

Els fets histórics falsejats
pels enemics del rei aragonès son que Gilbert, senyor de Carlat
i de Milhau, va casar amb Gerberga, germana del Bertran I, comte
de Provença, el qual va morir sense successió. Va heretar el
comtat Dulce, filla de Gilbert i de Geberga, que es va casar amb
Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, avi d'Alfons II
d'Aragó. Cal dir que Ramon Berenguer de Provença, mort el 1181,
no va morir per instigació d'Alfons II d'Aragó. Estem en el
marc l'expansió del regne d'Catalunya-Aragó a Provença durant els regnats dels comtes Ramon Berenguer III
i IV i Alfons II d'Aragó![]()
Però l'enemistat entre el trobador guerrer i el monarca aragonès va tenir una latre fruït literari. Es tracta del sirventés Quan vei pels vergiers despleiar (Quan veig desplegar pels vergers) que ve precedit d'una altre razó, on es tergiversen actuacions del monarca espanyol, amb acusacions de un caràcter més privat, procedents de garleries d'enemics seus com Guillem de Berguedà. En la razo que precedeix s'esmenta un troç d'un sirventes del trobador berguedà:
| Et
Artusset e us sos compaigns aucisseron un juzieu; don li
juzieu aneron al rei e pregueron lo qu'el en fezes
vendeta e que lo des Artur e-l compaignon per auciere, e
qu'ill li darian dos centz marabotis. E.il reis los lor
donet ambdos e pres los dos centz marabotis. E.ill juzieu
los feiron ardre lo jorn de la nativiat de Crist, si com
dis Gillems de Berguedam en un sieu sirventes, dizen en
el mal del rei: E
fetz una mespreison |
Artuset i
el seu company mataren un jueu; per la qual cosa els
jueus anaren a trobar el rei i li demanaren que els fes
venjança i els lliurés Artús i el seu company per
matar-los; a canvi, li donarien dos-cents morabetins. El
rei els va lliurar i prengué dos-cents morabetins. I els
jueus els van fer cremar el dia del naixement de Crist,
tal com ho conta Guillem de Berguedá en un sirventès
dient mal del rei: I va
cometre l'afront |
Traducció en castellà de Martí de Riquer
Daquesta data, durant les lluites nobiliàries durant el regnat d'Alfons II, és també un sirventès de Bertran de Born adreçat a Ramon Galceran de Pinós, amb elogis a Marquesa dUrgell i un comiat a Guillem de Berguedà, a qui apel.la com Fraire. Cal pensar que cap el 1184 Guillem de Berguedà va fer una estada a Occitania, on va deixar fama, com diu Milà i Fontanals, de "procaz decidor".
| A mon Fraire en re gratz e
merces de Berguedam, del fi joi que menques, de tot mon cor en tornet gauzion qan nos partim amdui al cap de pon. |
Com es pot veure la biografia dels trobadors relacionats amb el Ripollès té un interès no
sols local, ja que es relaciona amb les grans figures de la
poesia trobadoresca![]()
18/03/05
![]()
El Ripollès dels trobadors -
Guillem de
Berguedà - Hug de Mataplana - Ramon Vidal
de Besalú - El castell de Mataplana - El comte
Arnau - Ripoll, centre monàstic literari - Ponç de la
Guardia
- El trobador anònim
de Sant Joan de les Abadesses
![]()