Arnaut
Daniel
Nascut abans de 1150 a Ribeirac (Dordogne),
fou compatriota i contemporani de Bertran
de Born i del regnat de Ricard Cor de Lleó (1189-1191 i 1194-1199).
Daniel va morir cap a 1195.
Segurament va estudiar lletres llatines i fou joglar.
Arnaut Daniel és el mestre de la rima cara i representa el trobar clus (versificar tancat), la tendència extrema del corrent que podríem batejar com de culterana, que també va cultivar Giraut de Bornelh.
Segons Martí de Ripoll, Arnaut Daniel, agafant una imatge manllevada de Guillem de Berguedà, “el fabbro, al escoger las palabras para sus versos, las somete primero a una labor de carpintería, pues son acepilladas y desbastadas -esto, exactamente, significan los versos capuzar y dólar- y luego son cuidadosamente limadas de cuantas irregularidades o asperezas puedan representar.
Aquesta corrent trobadoresca fou impugnada pels seus contemporanis partidaris del trobar leu, per exemple, el Monjo de Montaudon que va dir que “us fols motz c’omnon enten (cantava ximples paraules que no s’entenen)”, alhora que obtenia imitadors i seguidors com Cerverí de Girona.
Però contra aquestes opinions, hi ha el fi judici de Dante Alighieri, que en el Purgatori de la Divina Comèdia diu d’ell que era:
| ...fu miglior fabbro del
parlar materno. Verso d’amor e piorse di romanzi severchiò tutti; e lascia dir gli stolti che quel di Lemosí credon ch’avanzi. |
..fue el mejor
artesano de su lengua. En los versos de amor o en narraciones a todos superó; y deja a los tontos que creen que el Lemosín le aventajaba. |
Arnaldus Danielis: Sols sui che sai lo sobraffan che’m sors.
També Petrarca el revindicà en els seus Trionfi:
Fra tutti il primo
Arnaldo Nadiello,
gran maestro d’amor, ch’alla sua terra
ancor fa onor col dir pulito e bello.
18/03/05
El Ripollès dels trobadors -
Guillem de
Berguedà - Hug de Mataplana - Ramon Vidal
de Besalú - El castell de Mataplana - El comte
Arnau - Ripoll, centre monàstic literari - Ponç de la
Guardia