Manuel Milà i Fontanals
Manuel Milà i Fontanals (1818-1884), filòleg, erudit i escriptor. Va néixer a Vilafranca del Penedès.

Alineat en un principi en el romanticisme liberal, fou col·laborador d’ El Vapor. Posteriorment va decantar-se per un romanticisme essencialment històric, retrospectiu i arqueològic, però en el discurs dels Jocs Florals de 1883 adoptà respecte al país una actitud més crítica i compromesa.

Entre 1838 i 1844 va estudiar a Paris. A partir de 1845 fou catedràtic de literatura, de la recent restablerta Universitat de Barcelona, de retorn de Cervera.

El seu mestratge el fa un dels impulsors de la Renaixença, on participà en la restauració dels Jocs Florals i en la reforma de l’ortografia.

Foren innovadors els seus treballs sobre poesia popular catalana (Observacions sobre la poesía popular (1853) i Romancerillo Catalán (1882)), on va aparèixer per primera vegada impresa la “Cançó del Comte l’Arnau”, sobre la poesia trobadoresca (De los trovadores en España (1861)), sobre literatura castellana antiga (De la poesia heroico-popular castellana (1874)) i la literatura catalana antiga (Resenya històrica i crítica dels antics poetes catalans) i sobre el psicologisme escocès Principios de Estética (1857-1869).

Les seves Obras completas, en vuit volums (1886-1896), foren editades per Marcelino Menéndez Pelayo.

18/03/05

El Ripollès dels trobadors - Guillem de Berguedà - Hug de Mataplana - Ramon Vidal de Besalú - El castell de Mataplana - El comte Arnau - Ripoll, centre monàstic literari - Ponç de la Guardia - El trobador anònim de Sant Joan de les Abadesses