-Gregori XI (30 de desembre de 1370-27 de març de 1378).
Pèire Rogièr de Beaufort. Va néixer a Maumont, Llemotges, el 1331. Era nebot de Climent VI i va ser elegit cardenal el 29 de maig de 1348. Va ser elegit papa quan tenia setanta anys. Decidit a retornar la cort papal a Roma, va tenir l’ajuda de Santa Caterina de Siena i Santa Brígida de Suècia. Va pacificar els Estats Pontificis i el Senat romà li va regalar uns terrenys al mont vaticà. Va incloure Santa Maria la Major entre les que tenien indulgència plenària. Intentà de concloure la guerra dels Cent Anys. Condemnà les doctrines de l'anglès John Wyclif. Va morir a Roma.

Línia romana	Línia avinyonesa
-Urbà VI (8 d'abril de 1378-15 d'octubre de 1389). Bartolomeo Prignano. Va néixer a Nàpols cap a 1318. Arquebisbe de Basi (1377) i regent de la cancelleria papal. Elegit papa a Roma en el primer conclave fet al Vaticà. Es féu odiós als cardenals francesos que elegiren a Avinyó Climent VII, iniciant-se així el Cisma d’Occident. Va morir a Roma.	-Antipapa Climent VII (20 de setembre de 1378-16 de setembre de 1394) Robert de Ginebra. Va néixer a Ginebra el 1342. Bisbe de Cambrai, havia estat elegit cardenal el 30 de maig de 1371 pel papa Gregori XI, a qui succeí, enfront Urbà VI, que residia a Roma, pels cardenals descontents de l'elecció tumultuària d'aquest darrer. Residí a Avinyó i s'oposà sempre a la convocatòria d'un concili per arranjar el Cisma d'Occident, originat per la doble elecció. Va morir a Avinyó el 1394.
-Bonifaci IX (2 de novembre de 1389-1 d’octubre de 1404). Pietro Tomacelli. Va néixer a Nàpols. Tenia trenta anys quan va ser elegit cardenal i protonotari apostòlic el 31 de desembre de 1381 pel papa Urbà VI. No va aconseguir resoldre la qüestió cismàtica amb tractes amb el segon papa d’Avinyó. Va celebrar el tercer i quart any sant (1390 i 1400), usant les celebracions eclesiàstiques per obtenir amb les indulgències gran sumes de diners. Durant aquestes celebracions es va infiltrar a Provença la secta dels blancs.
-Innocenci VII (17 d’octubre de 1404-6 de novembre de 1406). Cosimo (Cosma Gentile) de Migliorati. Va néixer a Sulmona, Abruzzi, cap el 1336. Bisbe de Bolonya, va ser elegit cardenal el 18 de desembre de 1389 pel papa Bonifaci IX. Va ser vicecàrmaleng papal. Home de cultura però de caràcter dèbil, va tractar de solucionar el cisma i les tràgiques condicions en que es trobava l’Estat Pontifici i l’església però sense trobar cap solució. Va fer ampliar les facultats universitàries de grec i de medicina.	-Antipapa Benet XIII (28 de setembre de 1394-26 de juliol de 1417). Pedro Martinez de Luna y Gotor. Va néixer a Illueca, Aragó, cap el 1328. Fou elegit cardenal a l’iniciar-se el Cisma d’Occident, el 20 de desembre de 1375 pel papa Gregori XI. Lluità per obtenir l’obediència dels regnes hispànics al papa d’Avinyó (Climent VII). Elegit Papa proposà la via conventionis o d’un parlament en contra de la via cessionis o de renúncia que exigien els reis de França, Anglaterra i Castella. Fou assetjat a Avinyó (1398) i hagué de fugir ajudat per Martí l’Humà (1403). Fracassats els intents d’entrevistar-se (1405-1407) amb el Papa de Roma, Gregori XII, reuní un concili a Perpinyà (1408), que l’exhortà a renunciar. La reunió del concili de Pisa (1409) li sostragué França i altres partidaris i s’instal·là a Barcelona. Fou deposat pel concili de Pisa (1409), juntament amb el papa romà Gregori XII, que elegí un nou papa, Alexandre V. Fou el període més trist del Cisma, amb tres obediències: la romana, l’avinyonesa i la pisana. Intervingué activament en el problema succesori català o Compromís de Casp (1412), on féu costat a Ferran d’Antequera. Desprès d’infructuoses negociacions, cada vegada més sol, es retirà a Peñíscola (1416). Fou deposat el 26 de juliol de 1417 pel setzè concili ecumènic de Constança (1414-1418), però es mantingué ferm i excomulgà tots els seus enemics. Abans de morir (23 de maig de 1423) creà quatre cardenals i els féu prometre que elegirien un successor seu a Peñíscola.
-Gregori XII (30 de novembre de 1406-4 de juliol de 1415). Angelo Correr. Va néixer a Venècia el 1323. Elegit papa a Roma enfront del d’Avinyó (Benet XIII). Ambdós foren deposats pel concili de Pisa (1409), que elegí un nou papa, Alexandre V. Fou el període més trist del Cisma, amb tres obediències: la romana, l’avinyonesa i la pisana. L’emperador Segimond va convocar el setzè concili ecumènic a Constança (1414-1418), per intentar solucionar el Cisma d’Occident. Gregori XII continuà, però, a Roma, i quan tenia lloc el  concili de Constança (1415), renuncià espontàniament al papat. El resultat del concili de Constança fou que Joan XXIII abandonà el concili, Gregori XII va renunciar i Benet XIII fou deposat. Gregori XII va morir a Recanati, Marques, el 1417.
	-Antipapa Climent VIII (1423-26 de juliol de 1429). Gil Sanxis Munyós i Carbon, dit Doncel. Va néixer a Terol el 1369. Fou el darrer antipapa del Cisma d’Occident i d’obediència avinyonesa. Com a legat de Benet XIII, havia treballat per la solució del cisma. Mort Benet XIII, quan era canonge de Barcelona, fou elegit per tres cardenals (1423) a Peñíscola. Acceptà, influït per Alfons de Borja (futur papa Calixt III) i presionat per Alfons el Magnànim, quan el rei aragonès rebé la investidura de Nàpols, renunciar solemnement (1429) al papat i fou nomenat pel papa Martí V bisbe de Mallorca, on completà les obres de la seu, afavorí convents i hospitals i creà una important biblioteca. Va morir el 28 de desembre de 1445.
	-Antipapa Benet XIV. Antipapa nomenat per Jean Carrier, arquebisbe de Rodez, un dels quatre cardenals nomenats per Benet XIII abans de la seva mort el maig de 1423.

-Martí V (11 de novembre de 1417-20 de febrer de 1431).
Oddone Colonna. Va néixer a Genazzano, Laci, el 1368. Protonotari apostòlic, fou elegit cardenal el 12 de juny de 1405 pel papa Innocenci VII. Amb la seva elecció al setzè concili ecumènic, celebrat a Constança (1417), s’acabà el cisma d’Occident. Durant el concili hi predominà la doctrina conciliarista o superioritat del concili sobre el papa. També es condemnaren proposicions de John Wyclif i fou secularitzat i deposat Jan Hus. Martí V assolí que Alfons IV de Catalunya-Aragó retirés el suport a l’antipapa Benet XIII (1429). Convocà el dissetè concili ecumènic de Basilea (1431), conclòs per seu successor Eugeni IV, a Ferrara (1437) i a Florència (1438 i 1442). Fou un protector de les arts i del Renaixement. A celebrar el cinquè Any Sant (1423) i per primera vegada s’obrí la porta santa a la basílica de Sant Joan Laterà. Va morir a Roma.

-Eugeni IV (3 de març de 1431-23 de febrer de 1447) Gabriele Condulmer. (Venècia 1383-Roma 1447). Traslladà el concili de Basilea (que a causa d'aquesta fet elegiren l'antipapa Fèlix V) a Ferrara (1437) i a Florència (1438), on vivia ell exiliat a causa de la família romana dels Colonna. En aquesta darrera ciutat realitzar la unió, formal, entre les esglésies de Roma i Orient, aconseguint la unió dels armenis i jacobites. S'oposà a Alfons el Magnànim (1439), el qual més tard (1443) ell mateix investí rei de Nàpols. Pogué retornar a Roma (1443) i afavorí el Renaixement italià. va restaurar el Panteó i el Coliseu. va ordenar 27 cardenals, entre ells els seus nebots Francesco Condulmer (30 d'octube de 1453), protonatari apostòlic, i  Pietro Barbo (1 de juliol de 1440), futur papa Pau II,; i a Alfons de Borja (2 de maig de 1444), futur papa Calixt III.

-Antipapa Fèlix V (5 de novembre de 1439-7 d'abril de 1449). Amedeo de Saboia. Va néixer el 1383. Antipapa elegit (5 de novembre de 1439) en el concili de Basilea, iniciat el 1431, i conclòs per Eugeni IV, a Ferrara (1437) i a Florència (1438-1442). Eneas Silvio Piccolomini (futur Pius II) va ser secretari seu durant el seu govern. Va abdicar el 7 d'abril de 1449, essent nomenat cardenal de Santa Sabina pel papa Nicolau V. Va morir a Ripaille el 1451.

-Nicolau V (6 de març de 1447-24 de març de 1455)
Tommaso Parenucelli. Va néixer a Sarzana, Ligúria, el 1397. Bisbe de Bolonya, fou elegit cardenal el 16 de desembre de 1446 pel papa Eugeni IV. Liquidà el cisma del concili de Basilea (iniciat el 1431, i conclòs per Eugeni IV, a Ferrara (1437) i a Florència (1438-1442)). Comença la construcció de l'actual basílica de Sant Pere. Fundà la Biblioteca Vaticana. Envià Nicolau de Cusa a Alemanya. Va elegir onzè cardenals, entre ells Filippo Calandrini, mig germà seu (18 de juliol de 1476) i a Nicolàs de Cusa (12 d'agost de 1464). Va celebra el sisè Any Sant (1450). Durant el seu govern els turcs (Mehmet II) varen conquerir Constantinopla (1453). Va morir a Roma.

-Calixt III (8 d'abril de 1455-6 d'agost de 1458)
Alfons de Borja (1378-1458).

-Pius II (19 d'agost de 1458-14 d'agost de 1464)
Enea Silvio Piccolomini. Va néixer a Pienza (Siena) el 1405. Humanista i poeta llatí. Fou secretari del concili de Basilea (iniciat el 1431, i conclòs per Eugeni IV, a Ferrara (1437) i a Florència (1438-1442)), on defensà la posició conciliarista i que elegí l'antipapa Fèlix V, de qui fou secretari. Reconciliat (1442), fou bisbe de Trieste (1447) i de Siena (1450). Fou nomenat cardenal el 17 de desembre de 1456 pel papa Calixt III. Va nomenar cardenal al seu nebot Francesco Todeschini-Piccolomini, futur papa Pius III, el 5 de març de 1460. elIntentà en va una croada contra Mehmet II, que s'havia apoderat de Constantinopla (1453), unint França, Borgonya, Hungría i Venècia. Deixà impreses obres literàries i historiogràfiques. Va morir a Ancona, en plens preparatius de la croada.

-Pau II (30 d'agost de 1464-26 de juliol de 1471)
Pietro Barbo. Va néixer a Venècia el 1417. Era nebot d'Eugeni IV, que el va nomenar protonotari apostòlic i cardenal el 1 de juny de 1440. Promogué una campanya contra els turcs. Durant el seu govern va tenir lloc les victòries contra el turcs de Jordi Castriota Skanderbeg (1443-1468). S'oposà al conciliarisme i encoratjà les arts gràfiques malgrat la seva oposició als cercles humanistes romans, que blasmava de paganitzants. Va decidir que sols el cardenals podien portar birret morat i que cada generació pogués obtenir el perdó amb la celebració, cada vint-i-cinc anys, del jubileu. Va morir a Roma.

-Sixt IV (9 d'agost de 1471-12 d'agost de 1484)
Francesco della Rovere de Saona. Va néixer a Celle Ligure (Savona) el 1414. Frare franciscà, estudiar Pavia, Bolonya, Siena i Florència. Fou general de la seva ordre. Va ser elegit cardenal el 18 de setembre de 1467 pel papa Pau II. Polític, mercader, mecenes i humanista, embellí Roma. Va promoure al cardenalat el 16 de desembre de 1471, en una mostra de nepotisme usual a l'època, als seus nebots Giulio de la Rovere (futur Juli II)i Pere Riario, que va portar una vida poc exemplar. Posterioment nomenaria cardenal (10 de desembre de 1477) als seus altres nebots Girolamo Basso della Rovere i Rafaele Sansoni Galeotti Riario, que sols tenia 16 anys. Un altre nebot seu, Jeroni Riario, va construir-se un domini personal en els Estats Pontificis. Va estar involucrat per mig de Pere Riario en el conspiració dels Pazzi, banquers florentins protegits seus, contra els Mèdici (26 d'abril de 1478). Va nomenar cardenal eel 7 de maig de 1473 a Giovanni Cibo, futur papa Innocent VIII; el 15 de novembre de 1485 al bisbe de Girona i detractor de l'expoliació del monestir de Ripoll de 1463 per Pere de Rocabertí, Joan Margarit; i el 17 de març de 1484, a Ascanio Maria Sforza, futur abat comendatari de Ripoll. Mitjançant l'humanista Bartolomeo Sacchi, dit Platina, va donar un nou impuls a la Biblioteca Vaticana i a l'Arxiu Secret i reobrint l'Acadèmia Romana, clausurada per Pau II, i iniciant un museu d'antigüetats al Capitolio, va desvetllar la cultura. Encarregà la construcció de la Capella Sixtina. Va combatre els turcs, especialment desprès de la seva ocupació d'Otranto, a Itàlia (agost de 1480). Va celebrar el setè jubileu (1475-Pasqua de 1476) i va fixar la festa de Sant Josep (19 de març). Va morir a Roma.

-Innocenci VIII (29 d'agost de 1484-25 de juliol de 1492)
Giovanni Batista Cibo. Va néixer a Gènova el 1432. Bisbe de Molfetta, va ser nomenat cardenal el 7 de maig de 1473 pel papa Sixte IV. Dirigí la seva política el cardenal Giuliano della Rovere, futur Juli II. Accentuà el nepotisme (va fer cardenal al seu net de tretze anys), intentà una croada i lluità contra Ferran I de Nàpols. Va castigar els mercats d'esclaus. Condemnà Pico della Mirandola. Va morir a Roma.

-Alexandre VI (11 d'agost de 1492-18 d'agost de 1503)
Roderic Lanzol-Borja i Borja (1431-1503)

-Pius III (22 de setembre de 1503-18 d'octubre de 1503)
Francesco Todeschini Piccolomini. Va néixer a Siena el 1439. Era nebot de Pius II. Protonotai apostòlic, va ser nomenat cardenal el 5 de maig de 1460, pel papa Pius II. Va acceptar la seva elecció com a papa desprès de vàries pressions, a causa del seu estat de salut. La gota va obligar-lo a celebrar assentat la seva missa de coronació. El seu pontificat va durar 26 dies. Va morir a Roma.

-Juli II (31 d'octubre de 1503-21 de febrer de 1513)
Giuliano della Rovere. Va néixer a Albissola, prop de Savona, Ligúria, el 1443. Es féu franciscà conventual i el seu oncle Sixte IV el consagrà bisbe de Carpentras (França) i cardenal el 16 de desembre de 1471. Entre 1472 i 1483 fou abat comendatari de Montserrat. Fou enemic declarat d'Alexandre VI i dels Borja. Va nomenar cardenals seguint les costums nepotistes de l'epoca, als seus nebots: el 29 de novembre de 1503, a Climent della Rovere i Galeotto Franciotto della Rovere, i l'11 de setembre de 1507, a Sisto Fgara della Rovere. Va nomenar cardenal a Francisco Jiménez de Cisneros el maig de 1507. Durat el seu govern va celebrar-se el concili cismàtic de Pisa (1511-1512). Per aquest fet va excomulgà les cardenals Federico di Sanseverino, Francesc Borja, Bernardino López de Carvajal, Guillaume Briçonnet i René de Prie. Va tenir varis fills. Un cop elegit papa reféu els Estats Pontificis, reduí els venecians i foragità els francesos. Fou un gran mecenes d'artistes, com Miquel Àngel, a qui encomanà la Capella Sixtina, Rafael, Bramante i Il Perugino. Va decidir la construcció de la basílica més gran del món a Sant Pere del Vaticà. Es preocupà per les missions i envià missioners a Àfrica, a l'Índia i a les Índies Occidentals. Va convocar el divuitè Concili ecumènic Laterà V (1512-1517). va crear el cos de Guàrdies Suïssos. Va morir a Roma.

-Lleó X (9 de març de 1513-1 de desembre de 1521)
Giovanni de Medici. Va néixer a Florència el 1475. Fill de Leonardo de Mèdici, va ser elegit cardenal in pectore als 13 anys, el 24 de maig de 1426 pel papa Martí V. Diplomàtic, contribuí a restaurar els Mèdici a Florència. Com a papa, oscil·là entre França i Carles V, que lluitaven a Itàlia. Es decantà per Carles en sorgir el luteranisme, amb Martí Luter, que ell havia en part provocat amb la immoralitat i el nepotisme de la cort pontifica, que enriquí, però, amb obres d'art. Va nomenar cardenals, seguint el nepotisme acostumat, al seu nebot Giulio de Mèdici, futur Climent VII. També va nomenar cardenal a Adrià de Utrech, bisbe de Tortosa i governador de Castella i Lleó per encàrrec de Carles V, futur papa Adrià VI; i a Alfons de Portugal, germà del rei Manel, que tenia vuit anys. Clogué el divuitè concili ecumènic Laterà V (1512-1517) iniciat per Juli II, per tractar l'escissió protestant, que va ratificar el concordat amb Francesc I de França. Va crear el Mont de Pietat, per a préstecs. Va morir a Roma.

-Adrià VI (9 de gener de 1522-14 de setembre de 1523).
Adriaan Florenszoon Dedel van Utrech. Va néixer a Utrecht (Holanda) el 1459. Va ser governador de Castella i Lleó durant el regnat de Carles V. Havia estat nomenat cardenal el 1 de juliol de 1517 per Lleó X. Elegit sense saber-ho, quan era bisbe de Tortosa. Va intentar iniciar una lluita contra els protestants i el turcs, sense resultats positius, durant el seu curt govern.

-Climent VII (19 de novembre de 1523-25 de setembre de 1534)
Giulio de Mèdici. Va néixer a Florència el 1478. Fill natural de Giuliano de Mèdici. Bisbe de Florència, nomenat cardenal pel seu cosí Lleó X, el 23 de setembre de 1513, tingué un paper primordial durant el seu papat (1513-1521). En esdevenir papa, vacil·là entre Francesc I de França i l'emperador Carles V, fet que provocà el saqueig de Roma (1527), que durà sis mesos. Entre el saqueig i la pesta, Roma va quedar reduïda a 30.000 habitants. Reconciliat amb l'emperador el coronà a Bolonya (1530) i féu instaurar els Mèdici a Florència. Refusà el divorci d'Enric VIII d'Anglaterra i així nasqué l'Església Anglicana (1531) i no pogué evitar l'èxit de Luter a Alemanya. Va celebrar el novè jubileu (1525). Va morir a Roma.

-Pau III (13 d'octubre de 1534-19 de novembre de 1549)
Alessandro Farnese. Va néixer a Canino, Laci, el 1468. Protonotari apostòlic, fou nomenat cardenal el 20 de setembre de 1493 junt a Cèsar Borja) pel papa Alexandre VII. Príncep humanista i fastuós, es preocupà, però, de la Reforma Catòlica. Va nomenar cardenals, en el nepotisme típic, el 18 de desembre de 1534, als seus parents Alessandro Farnese i Guido Ascanio Sforza. Va nomenar també cardenals el 22 de desembre de 1536, a Gian Pietro Carafa, futur papa Pau IV, a Giovanni Maria Cicohi del Monte, futur papa Juli III; el 19 de desembre de 1539 a Marcello Cervini, futur ppa Marcel II;i el 8 d'abril de 1549, a Giovanni Angelo Mèdici, futur papa Pius IV. Va nomenar cardenals als nebots d'Alexandre VI, Lluís Borja i Castre-Pinós (22 de desembre de 1536 ) i Enric de Borja i Aragó (19 de desembre de 1539). El  Convocà el dinovè Concili ecumènic de Trento (1545-1563), que suspengué (1549) per desacord amb Carles V, i aprovà la Companyia de Jesús (1540), reorganitzà la Inquisició (1542) i féu redactar el primer Índex de la llibres prohibits (1543). Féu decorar la Capella Sixtina per Miquel Àngel i li confià la direcció dels treballs de Sant Pere del Vaticà (1546) i del Palau Farnese, avui ambaixada de França a Roma. Va morir a Roma.

-Juli III (7 de febrer de 1550-23 de març de 1555) 
Giovanni Maria de Cicochi del Monte. Va néixer a Roma el 1487. Arquebisbe de Mafredonia, fou nomenat cardenal el 22 de desembre de 1536 pel papa Pau III. Home del Renaixement, preocupat per la Reforma. S'esforçà per restaurar la disciplina monàstica, aprovà la Companyia de Jesús i tornà a obrir el Concili de Trento (1551-1552). Amb tot un repàs als seus nomenaments de cardenals deixa clar la dificultat d'erradicar el nepotisme: el seu nebot Innocenzo del Monte  (30 de maig de 1550), el seu cosí Cristofor Ciocchi del Monte (20 de novembre de 1551) i el seu altre nebot Roberto de Nobili (22 de desembre de 1553). Quan Maria Tudor va accedir al tron d'Anglaterra va enviar un nunci per restablir el culte catòlic. Va celebrar el desè jubileu (1550). Va morir a Roma.

-Marcel II (9 d'abril de 1555-1 de maig de 1555).
Marcello Cervini degli Spannochi. Va néixer a Montepulciano, Toscana, el 1501. Fou bisbe de Nicastro i fou elegit cardenal el 19 de desembre de 1539, pel papa Pau III.  Va conservar el nom de baptisme com a papa (ha esat el darrer de fer-ho). Va procurar donar al papat un signe de justícia i austeritat. Es va preocupar els pobles russos i mongols. Pierlugui de Palestrina va compondre la famosa Missa del Papa Marcelo. Va morir a Roma als 22 dies de la seva elecció.

-Pau IV (23 de maig de 1555-18 d'agost de 1559)
Gian Pietro Carafa. Va néixer a Capriglio, Campània, prop Nàpols, el 1476. Fundà amb Gaietà de Thiene l'ordre dels teatins (1536). Bisbe de Chieti, fou nomenat cardenal el 22 de desembre de 1536, pel papa Papa Pau III. Sever i reformador, impulsà la Inquisició contra els luterans. S'oposà malgrat tot a la renovació del Concili de Trento. També s'oposà a la dominació hispànica sobre Nàpols i el duc d'Alba envaí els Estats Pontificis (1556). El nepotisme va continuar present en el seu govern: va nomenar cardenals el 7 de juny de 1555 al seu nebot Carlo Carafa. També va nomenar cardenal el 20 de desembre de 1555 a Antonio (Michele) Ghislieri, futur papa Pius V. Va confinar als jueus al guetto de Roma. Va tenir com a secretari monsenyor Della Casa (del famós Galateo). Va morir a Roma.

-Pius IV (25 de desembre de 1559-9 de desembre de 1565)
Giovanni Angelo Medici di Marignano. Va néixer a Milà el 1499. D'origen humild, fill de barbers. Vicelegat de la Perugia i arquebisbe de Ragusa, fou nomentat cardena el 8 d'abril de 1549 pel papa Pau III. Continuà i acabà el Concili de Trento (1562-1563), promulgà les seves decisions (1564) i ajudat pel seu nebot sant Carlo Borromeo (nomenat cardenal per el mateix el 31 de gener de 1560) n'inicià l'aplicació. Les costums no varen canviar, com es pot comprovar, va continuar. També va nomenar cardenals en la mateixa data al seu cosí Giovanni Antonio Serbelloni i a Giovanni de Mèdici, que tenia sols 16 anys. El 12 de març de 1565 va nomenar cardenal a Ugo Buoncompgani, futur papa Gregori XIII. Va intervindré per tal que Emanuel Filiberto recuperès les seves possessions del Piamont, entrant de nou els Savoia a l'història d'Itàlia. Va morir a Roma.

-Pius V (7 de gener de 1566-1 de maig de 1572)
Antonio (Michele) Ghisleri. Va néixer a Bosco Maregno el 1504. Dominicà, inquisidor general i reformador. Bisbe de Nepi, fou nomenat cardenal el 20 de desembre de 1555 pel Papa Pau IV. Aplicà la reforma catòlica als Estats Pontificis. Publicà el Catecisme romà (1566), el Breviari (1568) i el Missal (1570). Excomunicà Isabel I d'Anglaterra (1570) i promogué la formació de l'esquadra aliada (Estats Pontificis, Venècia i Espanya) contra els turcs (Lepant 1571). Va morir a Roma. És sant (beatificat el 1672 i canonitzat el 1712..

-Gregori XIII (13 de maig de 1572-10 d'abril de 1585)
Ugo Boncompagni. Va néixer a Bolonya el 1502. Cardenal (nomenat el 12 de març de 1565 pel papa Pius IV) i jurista, anà al concili de Trento per corregir el Corpus Iuris Canonici. Elegit papa, féu aplicar els decrets tridentins, afavorí la lluita contra els hugonots francesos i contra Elisabet I d'Anglaterra. Va obrir seminaris a Viena, Praga, Gratz i el Japó. Va celebrar el onzè jubileu (1575). És autor de la reforma del calendari (calendari gregorià), passant del 4 d'octubre de 1582 al 15 d'octubre. Va morir a Roma.

-Sixte V (24 d'abril de 1585-27 d'agost de 1590).
Felice Peretti. va néixer a Grottamare, Marques, el 1520. Bisbe de Santa Agata dei Goti, fou nomenat cardanal l 17 de maig de 1570 pel papa Pius V. Va treballar per la reforma seguint l'esperit del Concili de Trento, intervenint en les querelles religioses de França (donant suport a la Lliga i excomulgant a Enric de Navarra), finançà l'Armada Invencible contra Anglaterra (1588). Va completar el treballs de construcció de la cúpula de Sant Pere del Vaticà i va fer col·loca l'obelisc a la plaça. Va donar al Sacro Col·legi la seva forma definitiva, dividint l'administració romana en quinze congregacions. Va manar editar la Vulgata (1588) i va crear la premsa vaticana. Va morir a Roma.

-Urbà VII (15 de setembre de 1590-27 de setembre de 1590).
Giambattista Castagna. Va néixer a Roma el 1521. Arquebisbe de Rossano, fou nomenat cardenal el 12 de desembre de 1583 pel papa Gregori XIII. Fou un papa bondadós i caricatiu. No va poder imposar, pel seu curt govern (15 dies), els decrets tridentins. Va morir de malària. Va deixar tots els seus béns a obres de beneficiència. Va morir a Roma.