Alfons V de Catalunya-Aragó (Medina del Campo, 1396-Nàpols, 1458), dit el Magnànim.

Rei de Catalunya-Aragó (1418-1458) i de Nàpols (1442-1458).

Fill de Ferran I d'Antequera, el primer rei de la dinàstia dels Trastàmares a Catalunya-Aragó, i Leonor Urraca de Castilla, condesa de Albuquerque.

Pacificà Sardenya (1420) i intentà, sense èxit, la conquesta de Còrsega (1421) i de Nàpols.

Intervingué activament en els guerres de Castellà i pretengué conquerir Granada (1432).

El 1432 va partir cap a Nàpols i va conquerir el regne definitivament el 1442. Va establir una improtant cort renaixentista a Nàpols.

Ja no va tornar a Catalunya, que fou governada per la seva dona Maria de Castellà.

---

Joan II de Catalunya-Aragó (Medina del Campo, 1398-Barcelona, 1479)

Va regnar Catalunya i Aragó entre 1458-1479, on Alfons IV el Magnànim.

Era fill de Ferran I, dit el d'Antequera, el primer rei de la dinàstia dels Trastàmares a Catalunya-Aragó, i germà d'Alfons V, el Magnànim.

Fou també rei de Navarra (1425-1479).

Es va casar amb Blanca de Navarra (1420) que li aportà el seu regne i, posteriorment amb Joan Enríquez (1444).

A Castellà promogué la Guerra dels Infants d'Aragó contra Álvaro de Luna.

A Navarra protagonitzà una guerra civil contra el seu fill Carles d'Aragó o de Viana (també duc de Gandia), a causa de l'herència de la seva mare Blanca (1452-1460). Desheretat Carles el 1455, desprès de la guerra entre les seus partidaris, beaumontesos, i els del seu pare, agromontesos, va fugir a Nàpols i el 1458, a Sicília. La reconciliació el 1460 i un posterior enemistament a causa de les intrigues de la reina Joan Enríquez, va provocar un greu aldarull que obliga a Joan II a la concòrdia de Vilafranca (1461), poc abans de morir de tisi.

A Catalunya va topar amb els interessos dels sector privilegiats, on va esclatar la guerra civil (juny de 1462-octubre de 1472). En el curs d'aquesta situació es va perdré els comtats de Roselló i Cerdanya en mans del francesos. 

---

Enric IV de Castellà (1425-1474), dir l'Impotent, senyor del Principat de Catalunya 

Lluità a Olmedo (1445) i contribuí a enderrocar Álvaro de Luna (1451).

Casat amb Joana, germana d'Alfons V de Portugal, va tenir una filla, Joana de Castella, La Beltraneja, ja que suposadament era filla bastarda.

La herència d'aquesta seva filla fou usurpada per Isabel de Castellà , casada amb Ferran II de Catalunya-Aragó (1469).

Enric IV va intervenir a Navarra a favor de Carles d'Aragó o de Viana i contra Joan II.

Acceptà l'oferiment de la Generalitat de Catalunya d'ocupar el tron de Joan II (agost i setembre de 1462) fins a la Sentència de Baiona (2 d'abril de 1463.

La seva situació a Castella, cada cop més impopular va fer que fos deposat (1465) en efígie (farsa d'Àvila), acabant reconeguen a Isabel com a successora (pau de Guisando) el 1468).

---

Pere de Portugal, dit el Condestable de Portugal (1429-1466)

Elegit rei de Catalunya pel Consell de Principat (1464) de durant la guerra civil contra Joan II (1463-1466).

Era net de Jaume II d'Urgell, un dels pretendents al tron catlà al Compromís de Casp.

Havia lluitat contra els Infants d'Aragó a Castellà.

Va pedre Lleida, Cervera, Igualada i fou greument derrotat a Calaf (1465). Va morir a Granollers. 

---

Renat d'Anjou (1409-1480), dit el Bo.

Comte de Provença (1434-1480), duc de Lorena (1431-1453), rei de Nàpols (1438-1442) i rei de Catalunya (1466-1472).

Era fill de Lluís II de Provença i net de Joan II de Catalunya-Aragó.

Va perdre el regne de Nàpols a mans d'Alfons IV, el Magnànim.

Acceptà ser rei dels catalans quan la Generalitat, en lluita contra Joan II, li oferí la corona (1466), encara que no residí mai a Catalunya i hi envià el lloctinents Joan de Lorena i el seu net Joan de Càlabria.

Molt afeccionat a les arts, escriví novel·les i obres de caràcter moral, en vers i en prosa.

---

Ferran II de Catalunya-Aragó, dit el Catòlic (Sos, 1452-Madrigalejo, 1516)

Va regnar Catalunya i Aragó entre 1479 i 1516.

Era fill de Joan II i de Joana Enríquez i fou hereu al morir Carles d'Aragó o de Viana (1461).

També va regnar com a rei de Castellà (1474-1504), d'on fou a més governador entre 1504-1506 i 1507-1516, ja vidu d'Isabel, de Sicília (1486-1516) i de Nàpols (1504-1516).

Es va casar el 1469 amb Isabel de Castella, hereva d'Enric IV de Castellà, que fou reconeguda com a reina desprès d'una guerra civil (1474-1479). 

A la mort d'aquesta es va casar amb Germana de Foix (1505), amb qui va tenir un fill, Joan, que fou hereu de Catalunya-Aragó fins que va morir.

Participà en la guerra civil contra el seu pare Joan II, essent assetjat amb la seva mare a la força de Girona (juny de 1462)

Va solucionar la qüestió remença amb la Sentència Arbitral de Guadalupe (21 d'abril de 1486), va introduir la insaculació per l'elecció dels càrrecs públics catalans i la Inquisició al regne de Catalunya-Aragó.

Va conquistar el regne de Granada (1481-1492), va recuperar el comtat de Roselló (1504) de mans dels francesos i ocupà i annexà a castellà la part sud del regne de Navarra (1512-1515).

Va intervenir en el descobriment d'Amèrica (1492).

---

Carles I de Catalunya-Aragó i V d'Alemanya (Gant, 1500-Yuste, 1558)

Fill de Felip I de Castellà i Joan, la Boja, filla dels reis Catòlics, reuní les herències del seus pares i de Maximilià I, emperador romano-germànic.

Fou rei de Castellà i Catalunya-Aragó (1516), a la mort del seu pare i del seu avi, i emperador romano-germànic (1516-1556).

Decebé als castellans pel seu aspecte i idioma i per la rapacitat del seus consellers (entre els que hi havia Adrià d'Utrecht, futur papa Adrià VI). En canvi deixà admirats als catalans. 

Havent confiat el govern dels regnes peninsulars a l'humanista eramista Mercurino Gattinara, va partí cap els Països Baixos. Això provocà la rebel·lió dels Comuneros de castellà i de les Germanies a València i Mallorca.

Va mantenir una dura pugna amb Francesc I de França a causa de les seves possessions a Borgonya i Itàlia, amb tres guerres: la primera acabà amb la captura del rei francès a Pavia (1525) i el tractat de Madrid. Durant la segona l'exèrcit alemany va saquejar Roma (1527) ja que el Papa era aliat del francès i va acabar amb la Pau de Cambrai o de les Dames. La tercera guerra, quan França s'alià amb els turcs (enemics de Carles a conseqüència de la conquesta de Tunis (1535)), va acabar amb la pau de Crépy (1544). 

Carles V va haver d'enfrontar-se amb la protesta reformista protestant de Luther. En un inici va contemporitzar (dieta d'Aubsgurg (1530)) però s'enfrontà a la revolta amb la victòria de Mühlberg (1547). Finalment imposà l'interim d'Aubsburg i va acceptar la pau d'Aubsburg (1555), davant l'ajut de Enric II de França als revoltats alemanys.

Va retirar-se (1556), renunciant als seus regnes peninsulars i italians en Felip II (1555-1556) i deixant Àustria al seu germà Ferran, que fou elegit emperador (1556-1564).

Es va retirar a morir al monestir de Yuste.

---

Felip II de Castella (Valladolid, 1527-El Escorial, 1598).

Rei de Castellà, Catalunya-Aragó (com a Felip I) entre 1556-1598, i de Portugal (1580-1598), on extinguida la dinastia d'Aviz va imposar-se com a rei. No fou elegit emperador d'Alemanya al morir el seu pare Carles V.

Fill de Carles V i d'Isabel de Portugal.

Es va casar amb Manuela de Portugal, Maria I Stuart (1558), Isabel de Valois i Ana d'Austria.

Va guanyar la guerra amb França (1558), amb la victòria de Sant Quetin.

La seva intransigència contra els reformistes protestants va causar greus conflictes a Flandes, on l'acció del duc d'Alba va agreujar la situació amb la separació i guerra dels Paissos Baixos.

Va sufocar l'erevolta morisca de les Alpujarras.

En el pla interior va tenir greus conflictes (els Eboli, Antonio Pérez i el seu porpi fill Carles).

Aliat amb Venècia i el Papat, va assolir la gran victòria naval de Lepant (1571).

Va intentar atacar Anglaterra amb la Armada Invencible.

Va intentar imposar la seva filla Isabel Clara Eugenia, filla de la seva tercera muller, com a hereva del tron francès, però fracassat el pla li donà els Paísos Baixos, sense que això suposés la pacificació.

La hinsenda reial va patir dues importants bancarrotes el 1557 i 1475.

---

Felip III de Castella (Madrid, 1578-Madrid, 1621).

Va regnar a Castellà i a Catalunya-Aragó (1598-1621) i a Portugal (1598-1621), com a Felip II.

Fill de Felip II de Castellà i Ana d'Austria.

Confià els afers de govern al duc de Lerma (fins a 1618), que s'enriquí escandalosament.

Es casà amb Margarida d'Austria (1599).

Va signar la pau amb Anglaterra (1605) i la Treva dels Dotze Anys a Flandes (1609).

Va expulsar els moriscs de València (1609).

Va veure exclatar la guerra dels Trenta Anys (1618).