INTRODUCCIÓ

Volem una nació lliure, volem la independència per Catalunya però amaguem el cap sota l'ala quan ens fan reflexionar sobre la viabilitat d'una República Catalana Independent, defugim parlar de les realitats quotidianes que tot estat ha de contemplar, volem veritablement un estat sobirà i independent? o acceptem ser un protectorat dels estats espanyols i francès?, volem una sobirania plena amb tot el què això comporta? si és així hem de parlar de quin exèrcit volem per la nostra República, si volem un exèrcit defensiu o ofensiu a l'estil del que tenen els nostres veïns; si volem sols un cos de policia a l'estil de Costa Rica o Andorra, el que implica cedir la defensa de la nació a altres estats, delegant per tant una part important de la sobirania.

L'article que publiquem són les reflexions del company Jaume Canaves, des d'una perspectiva prou realista defensa la constitució d'un Exèrcit Català purament defensiu, aporta informació i un bon coneixement dels mitjans militars, potser és una de les primeres aportacions després de la Guerra Civil sobre les possibilitats d'equipar un exèrcit, esperem que aquest primer assaig serveixi de punt de partida a nous treballs i opinions sobre el tema.

L'Exèrcit Català, perspectives de futur.

ATENCIÓ: Tot lo que dic es pura "política ficció" i no vull donar males idees a ningú que pugui violar la legalitat vigent. Estic contra la violència, excepte quan és com a defensa. Aquest missatge només és un exercici d'estratègia sense cap conexió amb el món real.

Primer de tot, lo que està clar és exèrcit ofensiu, i això només cal si un té ganes de fer la punyeta als veïns o encara te ínfules colonials. Un exèrcit defensiu no costa tant. L'estat espanyol és vulnerable, hem de tenir en compte que a tot l'estat hi ha:

22 cables coaxials submarins per telecomunicacions
2 estacions de comunicació per satèlit
1297 repetidors de televisió
265 km línies de transport de petroli cru
1794 km línies de transport de productes refinats de petroli
1666 km línies de transport de gas natural
12691 km línia ferroviària operada per RENFE

Això podria donar molt de joc. Durant la primera guerra entre russos i txetxens, els russos pràcticament no varen utilitzar l'aviació per què els txetxens varen capturar aparells militars rusos i tenien pilots. Varen amenaçar amb atacs suicides contra centrals nuclears russes i els russos s'ho varen prendre molt seriosament. A la segona guerra el problema dels avions ja era inexistent, i els rusos no es varen tallar gens.

Quin seria el tamany d'un exèrcit català?

D'acord amb el tractat CFE un futur exèrcit català tendria els següents efectius:

Efectius............. 45,000 homes
Helicopters d'atac... 11
Avions de combat..... 46
Peces d'artilleria... 196
ACV*................. 238
Tancs................ 119
* = Armored Combat Vehicles

Amb aquestes xifres i preu de material al mercat internacional no és tan difícil fer una serie de pressupostos per veure quan costaria un exèrcit en condicions.

La distribució del tractat CFE es fa fer per països de la NATO i del Pacte de Varsòvia, resulta que qualsevol redistribució s'ha de fer dins aquest contexte. Quan Txèquia i Eslovàquia es varen separar, el total dels 2 tenia que ser idèntic al total abans de la separació. Espanya va accedir a uns límits MOLT baixos comparats amb la resta d'Europa occidental, així que un futur exèrcit català tindria que sofrir també les conseqüències d'aquests límits. Les limitacions de tropes en actiu no són un gran problema ja que es poden suplementar amb guàrdies nacionals, reserves o forces policials.

L'Apartat material es el més important. El total de material d'Espanya en comparació amb pasos petits com Bèlgica o Holanda, o grans com la Gran Bretanya, França o Itàlia aclareix bastant lo que vull dir quan dic que el tamany de l'exèrcit espanyol és desproporcionat amb el tamany del país:

Com es pot veure, el material de l'exèrcit espanyol és molt més escàs que els de països semblats. Respecte a tropes; GB, França i Itàlia tenen un límit de 260.000, 325.000 i 315.000 soldats respectivament. El límit espanyol és de 300.000. Els límits de Bèlgica i Holanda son 70.000 i 80.000 respectivament. Això ens deixa amb les següents relacions tropes/equipament (t/e):

Si considerem el nombre de tropes/peca d'equip com a índex del grau de tecnificació i modernització d'un exèrcit tenim que l'espanyol és el més patater (amb molta d'avantatge...) de l'Europa Occidental. No és cap novetat, però queda més clar amb les xifres al davant. Els més tecnificats? Els USA amb t/e = 18.97 (tampoc és cap sorpresa, oi?).

El cost d'un exèrcit 'convencional' és alt si es volen les darreres joguines, com avions de combat i submarins. Les guerres de l'ex-Iugoslàvia ens han demostrat que la marina no serveix de gaire. Apart de bombardejar Dubrovnik la marina iugoslva no va fer res. La força aèria iugoslava tampoc va fer gaire cosa a Croàcia, i lo mateix es pot dir de l'ús convencional dels tancs. El motiu de tot això és que els croates varen adoptar tàctiques defensives, amb ús de sistemes antiaeris i antitanc. És molt mé barat un missil antiaeri que un F16 o un F18, i el mateix passa quan es considera el preu d'un tanc i el d'un missil antitanc. Després de perdre un bon nombre de tancs, els serbis no varen fer més que utilitzar els tancs com a artilleria mòbil.

Els croates varen utilitzar amb molt d'èxit equips "hunter-killer" per atacar columnes de tancs sèrbies. Bàsicament eren un equip format per un o dos franctiradors amb fusells d'alta potència, dos operadors de sistemes antitanc (sobre tot Panzerfaust alemanys), i dos ametralladors. Primer de tot es minaven els costats de la carretera, en segon lloc fotien granada antitanc al primer tanc de la columna per tal d'immobilitzar-la. Si algun tanc es sortia de la carretera les mines feien la seva feina. En segon lloc els franctiradors es dedicaven a destrossar les mires dels tancs. Quan els tripulants dels tancs o personal d'infanteria intentava sortir, els ametralladors i les mines antipersonal feien la seva feina. A continuació l'equip croata fotia el camp i preparava el següent atac a un altre lloc. Al cap d'un parell de setmanes la guerra era una pura guerra d'infanteria. I una guerra de guerrilles d'aquest estil amb suport popular només es pot guanyar mitjançant el genocidi de la població civil. Els únics dos exemples de guerres de guerrilles a on la potència colonial ha guanyat han estat la Guerra dels Boers i l' "Emergència Malaya", i va ser gràcies a l'ús massiu de camps de concentració i genocidi organitzat (pels anglesos...).

Si cal un exèrcit català, la seva principal característica hauria de ser la mobilitat. Els LAV o encara millor vehicles com els Hummvies serien la solucio ideal.

Primer, s'ha de considerar la importació dels LAVs. És molt més senzill importar Hummvies i després dur tots els kits amb un avió o per vaixell. Si importes 100 Hummvies pels Mossos el govern espanyol no podria dir gaire cosa, son tot-terrenys i ja està... Pels mateixos diners només es podrien comprar 5 LAVs Standards, ben peladets, i s'armaria de deu degut a que els Mossos s'estarien equipant amb material militar.

Parlem de preus:

LAV Standard = $900,000 (només equipat amb una M242 i una M240)
LAV Antitank = $1,250,000 (amb TOWx14 + M240) La versió antitank té una torreta que no accepta la M242 de 25mm

Aquest és el cost del vehicle sense armament! Després s'ha de contar el cost dels missils...

El cost del LAV-AT és bàsicament el del LAV standard més un sistema TOW ($180,000). El TOW arriba als 3.75km, mentres que un AT-4 ($1480.64) només a 300 metres. La millor opció pel nostre tipus d'àrea de conflicte i medis materials és un Dragon ($13,000) que arriba a 1km. A més, l'Exèrcit Espanyol té també Dragons així que si algun caigués en les nostres mans es podria reutilitzar. Més coses: un Stinger surt per $38,000. Preu d'un Hummvie es $50,000. Fusell de franctirador M40A1 (bàsicament un Remington 700 millorat) $2,105. Morter M252 de 81mm $24,717. Ametralladora lleugera M240 $6,600. Ametralladora pesada M2 $14,002.

Pel preu d'un LAV *només* amb una ametralladora del 7.62 i 16 TOWs es podrien formar QUATRE grups d'atac, cada un amb 4 Hummvies amb la següent configuració:

48 fusells M16A2 que podrien inclus anar amb llançagranades de 40mm M203 (1 cada 12? aixi hi hauria 1 ametralladora i 1 llançagranades per cada grup d'infanteria a cada grup d'atac; aixo descomptant als conductors i als operadors dels sistemes d'armes).
2 vehicles amb una ametralladora pesada M2 i un sistema Dragon cada un
1 vehicle amb morter de 81mm i ametralladora lleugera
1 vehicle amb Stinger i equip per un franctirador
48 fusells M16A2 que podrien inclus anar amb llanca granades de 40mm M203 (1 cada 12? aixi hi hauria 1 ametralladora i 1 llancagranades per cada grup d'infanteria a cada grup d'atac; aixo descomptant als conductors i als operadors dels sistemes d'armes).

A cada vehicle hi cabrien tranquilament 3-4 soldats tranquilament. Es a dir, 4 conductors mes 8-12 homes per altres tasques. Pel preu d'un LAV tindríem:

48 homes amb alta mobilitat
8 ametralladores pesades M2 del .50
8 sistemes antitanc Dragon
4 sistemes de missils antiaeris Stinger
4 franctiradors
4 ametralladores lleugeres (i per cada 12 homes descomptant els conductors)
4 morters de 81mm
48 fusells M16A2 que podrien fins i tot anar amb llançagranades de 40mm M203 (1 cada 12? així hi hauria 1 ametralladora i 1 llançagranades per cada grup d'infanteria a cada grup d'atac; això descomptant als conductors i als operadors dels sistemes d'armes).

Considerant que l'Exèrcit Espanyol es passa al M-16, convendria utilitzar el mateix. No cal comprar M16 militar sinó que bastaria comprar Bushmasters, que tenen totes les peces 100% intercanviables amb els M16 i es poden comprar a qualsevol lloc als USA, "no questions asked". Lo millor és que també es pot comprar el sistema de conversió a tir automàtic per unes 10,000 peles/fusell i no costa gaire fer la conversió.

Apart d'això, i com a 'pirula' es podria fer els vehicles pràcticament invulnerables contra atac aeri si s'els pogués equipar amb transponders IFF AN/APX-72 i algú ens pogués passar els codis IFF dels avions del Exèrcit de l'Aire Espanyol. Segur que hi hauria algú que podria passar aquesta informació, per què la seguretat a l'exèrcit espanyol és de puta pena. Sense anar més lluny, molts soldats que han fet el servei militar a l'exèrcit de l'aire han tingut a les seves mans tots els codis IFF dels avions de l'exèrcit espanyol i de les forces americanes a l'Estat Espanyol... i fer còpies no és tant difícil.

Bé, tornem als càlculs: 48 homes equipats de puta mare, i amb una mobilitat total costaria un total d'uns ~ $1,300.000.

Per fer la comparació, quan els USA venen els F-18 (amb armament, entrenament, simuladors, etc) es pot dir que el cost mitjà per avió és d'uns 50 milions de dòlars. Pels cost d'un F-18 pots equipar més de 2000 homes amb armament lleuger, comprar 160 vehicles (Hummer), 320 ametralladores pesades M2 del .50, 320 míssils antitanc, 160 míssils antiaeris, 160 morters, i encara sobren diners...

Respecte als portavions, el més car d'un portaavions no és la construció sinó l'equipament. Sense avions no serveix de res. Si no vols projectar la força aèria a llarga distància, un portavions no serveix de res. L'únic ús del portavions espanyol és moure avions cap a les Canàries. Bé, aquesta és l'excusa, per què la realitat és que la marina espanyola volia el 'prestigi' d'un portavions, per ser com els anglesos, francesos o els italians.

En resum, si hi ha míssils antitanc, no calen tancs. Si hi ha missils antiaeris, no calen avions. Si hi ha míssils antivaixell i mines, no calen vaixells. Una volta hem treta tota la ferramalla, lo que queda és la gent, i disortadament crec que el personal que es passeja per Catalunya no té res a fer contra l'infanteria espanyola. Solució: independència per la via purament política o xuclar-nos els mocs i aguantar el que s'hagi d'aguantar com a bona nació d'esclaus.

Jaume Canaves