Els Jardins de la Vila Amèlia, a Sarrià, és part d'una extensa finca privada que originalment va pertànyer a Eduardo Conde, fundador del magatzems El siglo. El Centre Cívic de Sarrià ocupar la antiga casa familiar, esta situat en el jardí annex conegut com a Vil·la Cecília (batejat en honor a la seva dona). La propietat amb el temps, va passar a les famílies Girona, Olabarría i Fradera. Els terrenys estaven de feia anys destinats a parc municipal i els tràmits d'explotació es van iniciar el 1965.La Vila Amèlia ocupa una mica més de 2 ha. És un jardí de concepció tradicional, d'estil afrancesat, enriquit per la presència d'arbres imponents d'espècies variades. L'adequació de l'espai va ser un treball delicat, respectant la cal·ligrafia del jardí original, tot i que el temps l'havia empobrit i malmès. Es van conservar els elements bàsics, però no es va poder rescatar la coherència que en principi els ordenava, ja que havia estat mutilat. Així, la impressionants avinguda de palmeres és avui un camí cegat i la glorieta de xipresos que vigila l'estany ornamental ha quedat descentrada i d'esquena a la nova porta d'accés. De totes formes, la restauració duta a terme per Joaquim M. Casamor, abans de l'obertura al públic el 1970, va retornar al jardí la seva bellesa un punt desendreçada, la vitalitat expressiva de la natura.
Destaca la gran quantitat d'arbres centenaris: palmeres, plàtans, pins, ..., així com la varietat d'arbusts i els grans parterres de gespa. A aquesta vegetació s’hi han afegit noves plantacions d’arbres i arbustos d’espècies variades i molt ornamentals.
L'estany va ser subratllat amb una Dríade de bronze, obra de l'escultor Ricard Sala, que saltirona entre canyissos li fa companyia , envoltat de magnòlies , un encantador de serps - ara sense la serp - creat per Jule Anthone per l'exposició de Belles Arts del 1898 i que havia quedat oblidat en un dipòsit municipal. Aquests detalls donen al parc un encís melancòlic. Altres racons li confereixen una força extraordinària.
La zona de jocs infantils hostaja una selecció d'arbres de l'amor, gràcils i perfectes i un poderors eucaliptus demostra, vora l'estany, tota l'adusta bellesa que pot assolir aquesta espècie sovint menystinguda.
Originalment, aquests jardins formaven un únic jardí que avui es coneix com la Vil·la Amèlia. Obert al públic l'any 1986, són reinterpretats pels autors amb un estil poc definit on es busca l'efecte sorpresa: els bancs són patinets gegants, els arbres es tornen reixes i els llums semblen arbres. El seu disseny li va valer el premi del Foment de les Arts Decoratives (FAD).
En els jardins es manté encara la noble edificació que s’ha convertit en el Centre Cívic de Sarrià. S’ha mantingut l’accés tradicional, flanquejat de til·lers, i se n'ha creat un de nou, al carrer Santa Amèlia, amb una reixa en forma de grans fulles que dóna pas a un petit laberint de xiprers. En aquest lateral s’ha fet un canal d’aigua amb desnivells. Davant del casal s’obre una plaça circular, on hi destaquen palmeres molt antigues. En un dels costats hi ha placetes de gespa i a l’altra banda, sota una pineda, diverses pistes de joc i esportives.
