|
Chegan,
veladas chegan
as desfiadas e escuras voces
ó son da Terra
que cuspe a dor e arreda a pena.
Fía,
amores, fía
e só namora a quen a quere.
No máis fondo
crávame as unllas nesta pel.
Fía
e desfía, si
e volve a fiar
envolve arredor
esta voz, esta pel
que non soubo voar.
Fía,
amores, fía
e sobre a fronte deseña estrelas,
sofre a mágoa
padece a pena que golpea.
Ó
Terra, fálame e di
se vou onda ti
devolver ou gardar
o que non é so meu.
Uxía Senlle
|